La introducció a Espanya de la responsabilitat penal de la persona jurídica respon a exigències internacionals i a la progressiva implementació d’aquesta figura en els països del nostre entorn.

Des dels anys 70 i 80, arrel de diversos escàndols de corrupció de gran repercussió internacional, va començar a configurar-se el concepte d’ètica dels negocis, com una exigència a les empreses per a que elles mateixes adoptin mesures per a una actuació d’acord amb els valors socials i el respecte a la llei.

Posteriorment, s’han anat incrementant aquestes exigències que han cristal·litzat en Tractats i Protocols Internacionals que establien una obligació dels Estats d’aprovar legislació en aquesta matèria.

La responsabilitat penal de les persones jurídiques es va regular per primera vegada en el Dret Penal espanyol mitjançant la Llei Orgànica 5/2010, de 22 de juny, de modificació del Codi penal, que va entrar en vigor el dia 23 de desembre següent. Mitjançant aquesta norma es va introduir en el nostre Codi Penal l’art. 31 bis que regulava amb caràcter general els supòsits en els que «las personas jurídicas serán penalmente responsables de los delitos cometidos en nombre o por cuenta de las mismas, y en su provecho, por sus representantes legales y administradores de hecho y de derecho».

El 31 de març de 2015 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, que va entrar en vigor el passat 1 de juliol de 2015, per la qual es modifica la Llei Orgànica 10(1995, de 23 de novembre, del Codi penal. La reforma introdueix importants novetats en el règim de responsabilitat de les persones jurídiques i, per primera vegada en el nostre sistema penal, fixa els fonaments delsmodels de prevenció de riscos penals.

La responsabilitat penal serà aplicables a qualsevol persona jurídica. Únicament es contemplen com excepcions al Estat, les Administracions públiques territorials i institucionals, els Organismes Reguladors, les Agencies i Ens públics empresarials, les organitzacions internacionals de dret públic, i aquelles altres que exercitin potestats públiques de sobirania o administratives.

En el cas de les Societats mercantils públiques que executin polítiques públiques o prestin serveis d’interès econòmic general, només se’ls hi podran imposar determinades penes, tot i que, s’estableix que aquesta limitació no serà aplicable quan el jutge o tribunal apreciï que es tracta d’una forma jurídica creada amb el propòsit d’eludir una eventual responsabilitat penal.

Si es determina la responsabilitat penal d’una empresa, se li podran imposar les següents penes:

• Multa per quotes o proporcional.
• Dissolució de la persona jurídica.
• Suspensió temporal d’activitats.
• Clausura de locals i establiments.
• Prohibició de realitzar determinades activitats.
• Inhabilitació per a obtenir subvencions, ajudes públiques, per a contractar amb el sector públic, i per a gaudir de beneficis fiscals i de Seguretat Social.
• Intervenció judicial total o parcial per a salvaguardar els drets dels treballadors o dels creditors.

En la regulació original de l’any 2010 ja va adquirir especial importància que l’empresa exterioritzi una ferma voluntat d’evitar la comissió de delictes, adoptant mecanismes de control que permetessin evitar, i si escau, detectar amb la major celeritat, l’eventual comissió de conductes delictives.

La nova regulació, assumint les tendències i recomanacions internacionals, estableix una obligació general d’adoptar un sistema de prevenció de delictes, en el sentit de condicionar la futura responsabilitat de la persona jurídica a l’existència o no del mateix. De fet, va més enllà i que la implementació del sistema de prevenció de riscos penals pugui eximir de responsabilitat a la persona jurídica exigeix que estigui correctament implementat i en ple funcionament en el moment en que els eventuals fets delictius s’hagin comès.

El nou règim estableix expressament que la persona jurídica quedarà exempta de responsabilitat si «el órgano de administración ha adoptado y ejecutado con eficacia, antes de la comisión del delito, modelos de organización y gestión que incluyan medidas de vigilancia y control idóneas para prevenir delitos de la misma naturaleza o para reducir de forma significativa el riesgo de su comisión»

No hi ha una regulació expressa dels models de prevenció de riscos penals, com a tal, sinó que s’articula des del punt de vista dels requisits per a aconseguir l’exempció de responsabilitat penal de la persona jurídica.

La llei no estableix una obligació legal d’implementar un programa de compliment o model de prevenció, ara bé, en cas d’una comissió d’un delicte per part d’un empleat o directiu de l’Entitat, l’empresa únicament quedarà exempta de responsabilitat penal (veure EXEMPCIÓ de LA RESPONSABILITAT. MODELS DE PREVENCIÓ de RISCOS o PROGRAMES DE CUMPLIMENT) si ha implementat un model de Prevenció de Riscos o programa de compliment.

La imposició de penes pot consistir consistir en multa, suspensions temporals d’activitats, clausura de locals i establiments, inhabilitacions per a obtenir subvencions, ajudes públiques, per a contractar amb el sector públic, i per a gaudir de beneficis fiscals i de Seguretat Social, intervenció judicial total o parcial per a salvaguardar els drets dels treballadors o dels creditors o, inclús, en els casos més greus, la dissolució de l’Entitat.

No obstant, la reforma ha introduït modificacions molt rellevants i, en especial, establir que en cas de què un empleat cometi un delicte, la empresa únicament estarà exempta de responsabilitat penal si ha dissenyat i implementat un model de Prevenció de Riscos penals. Això suposa la introducció en el nostre estat dels anomenats programes de compliment o compliance programs.

La Fiscalia de l’Estat va aprovar el passat dia 22 de gener de 2016 una Circular sobre la interpretació de la norma, en la qual destaca que tals programes han d’estar enfocats en reafirmar una cultura corporativa de respectar la Llei, i que únicament l’existència d’aquests models permetrà l’exempció de responsabilitat penal de la persona jurídica si es comet un delicte per part dels seus empleats en benefici directe o indirecte de l’Entitat.

A mode d’exemple, la Fiscalia, en relació als procediments de formació de voluntat de les persones jurídiques, expressa que: «deben garantizando altos estándares éticos, de manera singular en la contratación y promoción de directivos y en el nombramiento de los Miembros de los Órganos de administración. Además de la obligacion de atender los Criterios de idoneidad fijados por la normativa sectorial y, en defecto de tales Criterios, la persona jurídica Debe tener muy en consideración la trayectoria profesional del aspirante y Rechazar a quién, por sobre antecedentes carezcan de la idoneidad exigible.»

En les últimes setmanes s’han produït els primers pronunciaments del Tribunal Suprem respecte a condemnes penals de persones jurídiques, la sentència de la Sala Segona de 29 de febrer de 2016 i la de 16 de març de 2016. En la primera d’elles, el Tribunal imposa sancions de més de 775 milions d’euros de multa i la prohibició d’exercici d’activitats comercials a Espanya durant 5 anys i destaca que el que determinarà l’exclusió de la responsabilitat és l’existència d’«una cultura de respetar el Derecho, como fuente de inspiración de la actuaciones de super estructura (…) que habra de manifestarse en alguna clase de formas concretas de vigilancia y control del Comportamiento de sobre directivos y subordinados jerárquicos «y el elemento esencial para acreditar dicha cultura empresarial, será la existencia de un modelo de Prevención de Riesgos penales correctamente implementado y en Funcionamiento.
Per tant, resulta altament recomanable que les empreses implementin aquests models de prevenció o programes de compliment, que permetin neutralitzar riscos de condemna penal per a la pròpia empresa, i reduir l’eventual responsabilitat dels administradors i directius de l’Entitat en cas de comissió d’un delicte en l’organització.

A més, mitjançant l’elaboració i implementació d’aquests programes, es posen EN VALOR i revisen les actuacions que es venen realitzant en aquesta matèria (Prevenció de riscos laborals, protecció de dates o blanqueig de capitals, entre d’altres), mitjançant la revisió i sistematització.

ENTRENA&SANTÍN ABOGADOS ha desenvolupat un programa d’assessorament específic per a oferir actuacions preventives en la matèria, que s’adaptin de forma especial a cada entitat, en funció de la seva activitat, organització i infraestructura.

Som un despatx especialitzat en Dret Penal, amb una llarga trajectòria en l’assessorament i defensa dels interessos de persones i entitats públiques i privades davant Jutjats i Tribunals de tot el territori nacional. Com a conseqüència de l’experiència acumulada pels professionals del despatx durant aquests anys, ENTRENA&SANTÍN ABOGADOS ha dissenyat un model d’implementació que pren com a punt de partida la regulació introduïda pel Codi Penal i l’objectiu principal del qual és l’eficàcia pràctica, en el cas que hagi de ser examinat per un òrgan judicial per tal de determinar l’existència o no de responsabilitat de l’entitat.

D’acord amb aquesta filosofia, la nostra proposta fuig de models estandarditzats importats d’altres països, que suposen l’adopció de processos i mesures que en moltes ocasions dificulten la pròpia actuació de l’entitat i que entenem que s’allunyen dels conceptes que utilitzen els òrgans judicials en seu penal.

Per dur a terme una acció preventiva efectiva, la primera actuació necessària consisteix en realitzar un examen detallat dels riscos penals vinculats al sector i activitats concretes desenvolupades per l’empresa i analitzar la seva organització, i infraestructura, per tal de determinar els tipus penals que poden tenir una major incidència en la seva activitat.

Així mateix, serà fonamental analitzar els procediments, protocols i mesures ja instaurades en l’àmbit de la responsabilitat corporativa i prevenció d’altres riscos (Protecció de Dades, Prevenció de riscos laborals, Seguretat Informàtica, etc).

Aquest treball permetrà realitzar un diagnòstic de la situació de l’entitat en aquesta matèria.

Un cop analitzada l’estructura de la societat i detectats els seus riscos penals, es dissenyarà un programa personalitzat de compliment, que permetrà reduir al mínim possible la comissió d’un delicte que comporti responsabilitat penal de l’empresa. D’acord amb la nova regulació,si s’acaba cometent un delicte per algun empleat de l’entitat, l’existència d’un model de prevenció ja implementat, permetrà l’exempció de responsabilitat de l’empresa.

La màxima d’ENTRENA&SANTÍN ABOGADOS en aquesta matèria consisteix en buscar l’equilibri entre les exigències de la normativa actual i els interessos de l’entitat, fugint de models homogeneïtzats d’anàlisi de processos interns que puguin dificultar l’actuació diària de l’empresa.

Amb la finalitat, sense caràcter limitatiu, es proposaran i acordaran conjuntament amb els responsables de l’empresa les mesures de caràcter general i específic que convé implementar per a contenir els riscos penals.

Malgrat l’esforç que es realitzi de cara a establir mecanismes de detecció i prevenció, sempre existirà la possibilitat de què es materialitzi algun dels riscos descrits, com a conseqüència de la realització d’una conducta delictiva que sigui investigada per les autoritats. A aquest efecte, s’establiria un protocol d’actuacions que permetés una resposta ràpida, per a assumir amb garanties les primeres actuacions i articular, des de l’inici, una defensa dels interessos de la societat.

Així mateix, serà necessari realitzar una avaluació contínua per a detectar noves circumstàncies que aconsellin revisar i actualitzar el programa implementat.

Som un despatx especialitzat en Dret Penal, amb una llarga trajectòria en l’assessorament i defensa dels interessos de persones i entitats públiques i privades davant Jutjats i Tribunals en tot el territori nacional.

La nostra experiència i especialització, ens permet assumir habitualment la defensa dels interessos d’empreses de diferents sectors d’activitat amb plena garantia, per tal de minimitzar les conseqüències per a les entitats en cas de l’eventual comissió d’un delicte per algun dels seus empleats.